Salutacions companyes i companys!

La Brigada catalana-veneçolana Ali Primera s’ha desplaçat també enguany, cap a la República Bolivariana de Venezuela, amb el propòsit de seguir estrenyent el llaços de solidaritat entre les lluites del nostre poble i les d’aquesta terra privilegiada. Vam arribar a Caracas el passat 3 d’agost i la nostra estada es prolongarà fins a finals de mes. En aquesta ocasió el grup el formem nou persones, acollides novament en el barri popular de La Vega, comunitat que compta amb una llarga tradició insurgent i combativa. No fou per casualitat que el cantautor que dóna nom a la brigada, entonava amb veu enèrgica allò de “La Vega, crisol de las luchas populares…”. 

Des de que gent de l’Esquerra Independentista van formar aquest col·lectiu internacionalista, la contrapart veneçolana l’han constituït persones vinculades a diferents organitzacions horitzontals, dins de les quals es coincideix en donar suport al procés polític bolivarià, tot compartint una visió crítica que permeti aprofundir en els canvis produïts en el país. Una de les més significatives són els Comités de Tierras Urbanas (CTU’s), un vertader moviment social que planteja i elabora polítiques de base en l’àmbit de la propietat i ús de la terra, tot i que no és limita a això i proposa la participació vinculant com a força fonamental de construcció revolucionària. 

Els avenços que s’han produít des de l’arribada a la presidència d’ Hugo Rafael Chávez Frias, són a hores d’ara prou coneguts, i l’efervescència i la il·lusió que ha viscut el poble veneçolà –armat amb la vigent constitució- en 11anys de cinquena república, dificilment troben algun paral·lelisme en la història recent.     

Tot i això, ja fa temps que, a banda de la retòrica més oficialista, el ritme que pauten les institucions estatals i els anhels de transformacions radicals, mantenen una confrontació tant en el terreny ideològic com en el de la pràctica política qüotidiana. És per aquest motiu, que la intenció de bastir un poder popular real té com a objectiu principal desincrustar la burocràcia i la corrupció heretada de l’antic règim, persistent encara en l’actualitat, i que suposa una de les principals eines de desestabilització de la oligarquía autòctona i dels poderossísims interessos extrangers.   
 
 

Però a banda d’aquest context de dialéctica entre poble i institució, comprovem un cop més, com el rumb de l’ anomenat món occidental i el d’aquesta república indoamericana van en sentits contraris. Si el sistema econòmic neoliberal respon a una crisi autoinduïda amb una ofensiva sobre l’estat del benestar i les conquestes de la classe treballadora, la proposta bolivariana ha resultat ser –també amb indicadors capitalistes- un model de gestió eficient, en el qual l’impacte de la reconfiguració sistèmica global ha estat incomparablement menor que en la majoria de països titllats de desenvolupats.     

Pel que fa a les activitas, experiències, successos i primeres impressions viscudes per a la brigada a hores d’ara, podem dir que han estat enriquidores i ben diverses. Però d’entre totes destaquem l’aprovació de la nova Ley Organica de Educación, que va tenir lloc el dia 13 d’agost i que ha generat grans espectatives i controvèrsies. Així, segons el govern actual, es pretén deixar enrere una educació burgesa que reprodueix i manté les desigualtats socials, recuperant el clàssic paradigma de la pedagogía inclusiva i emancipadora llatinoamericana.

D’altra banda també volem donar suport a en Jaume de Terrassa, sobre el qual ha recaigut la repressió a la que malauradament està acostumat el nostre moviment polític.  

No ens extenem més, aprofitem totes per a gaudir del temps estival i seguir mantenint les lluites populars.