 Ara que ja s'apropa l'estiu i estem fent els últims preparatius per al viatge d'enguany, aprofitem per compartir algunes de les cròniques fetes pels brigadistes, en viatges anteriors. Comencem amb una crònica en que s'explica el funcionament de INVEVAL, empresa constructora nacional de vàlvules.
INVEVAL - Industria de Válvulas de Venezuela.
Crònica realitzada per la Brigada l'agost del 2008. Empresa constructora nacional de vàlvules. Actualment hi treballen 64 persones aproximadament. Creada pels volts de l’any 1973, esdevenint una multinacional molt vinculada als EUA i a l’Estat Espanyol, des d’on s’importa la matèria primera. La oligarquia espanyola i la veneçolana tenen forts nexes d’unió. El paro obrer de 1988 -l’any anterior al caracazo- i el paro petrolero entre els anys 2002-2003 afecta l’empresa fins al punt que la oligarquia propietària, el desembre de 2002, decideix tancar INVEVAL i la foneria. En reunions prèvies amb l’empresari, es proposa a les persones treballadores un període de “vacances col·lectives”, retallades dels salaris i de la jornada. Els sindicats que participen en aquestes reunions actuen cercant l’aprovació dels posicionaments empresarials, sense oposar cap resistència a les decisions que es prenien.
Pel seu cantó, les persones treballadores reunides en assemblea formen un comitè de conflicte, que si esdevé un referent assimilat a un sindicat en la representació de les treballadores. Els seus fronts de lluita es plantegen des de la perspectiva burocràtica i jurídica.
Després de reunions sense acords. Comencen a fer fora “voluntàriament” a 45 treballadores, és en aquest punt, el maig de 2003, que es decideix prendre l’empresa.
L’any 2005, l’administració resol a favor dels treballadors, aprovant una expropiació que comporta que l’empresa passe a les seues mans nou mesos després. Tot recolzat per un sentència judicial favorable.
Durant tot aquest procés es generen moltes mostres de recolzament per part d’altres treballadors i de les comunitats existents als voltants de la fàbrica.
Un cop s’ha pres possessió de l’empresa, es pacta amb l’estat un sistema de cooperativa, amb una participació a parts iguals entre l’empresa i els treballadors. Com que el sistema de cooperativa es considera una manera d’organització capitalista l’assemblea decideix canviar l’organització de la fàbrica, creant l’anomenat “consejo de fábrica” i les set comissions tècniques que el formen. En aquest “consejo de fábrica” també participen enginyers de l’Estat. La junta i la presidència de l’empresa es mantenen a nivell formal.
- Relacions Empresa-Comunitats.
Les relacions d’esta empresa amb la comunitat es basen en un vincle de responsabilitat amb el procés de la presa del poder popular i amb un ferm compromís amb l’autogestió.Es duen a terme projectes de manera conjunta, és a dir, l’empresa participa en programes de foment de reciclatge i la recollida selectiva, foment de la qualitat de l’habitatge i programes de formació política a les seves instal·lacions. L’assignació de doblers a les comunitats s’articula a través MPPILC (Ministerio del Poder Popular para Indústria Ligera i Comercio), adscrit a Presidència, sense filtre burocràtic de cap tipus, a través dels pressupostos.
- Funcionament a nivell macroeconòmic (dins de la cadena veneçolana de producció de petroli)
Els preus es fixen en base a les necessitats dels treballadors i no en una balança de beneficis i perdudes. La plusvàlua, que fins la presa era del 60%, es transfereix a les comunitats en lluita per a la presa del poder popular. Les incorporacions i els salaris s’acorden sobre la base d’un estudi sobre la producció i les necessitats de les treballadores. Els salaris són iguals per atots els treballadors entenent que no es parteix dels coneixements propis de cadascú sinó de les seves necessitats.
Estan organitzats en lluita per la socialització de les empreses subministradores de matèries primeres i en el FRETECOR ( Frente de trabajadores d’Empresas Ocupadas i Recuperadas), que és una organització a nivell estatal que agrupa aproximadament a unes 20 empreses recuperades i gestionades per treballadors. El seu front de lluita és la recuperació d’empreses per tal d’incloure aquests procesos dins la conformació del poder popular i la unificació de la classe obrera.
|
