|
|
 |
0. INTRODUCCIÓ
El primer de gener de 1959 triomfava a Cuba la Revolució. Després de 400 anys de colonialisme espanyol i 60 de domini nord-americà, el poble cubà recuperava les regnes del seu destí. Des de llavors, han estat 46 anys de propostes, de canvis, de transformacions profundes, d'alternatives, que han situat els drets dels nens, de les dones, dels joves, dels i les treballadores, en l'eix de qualsevol actuació. Amb els seus errors, les seues dificultats, les seues equivocacions, les seues mancances… ja que no hi ha paradisos en la terra, sinó terra en la terra.
BCV! al monument al Che (Santa Clara)1. SOBRE EL BLOQUEIG
Des del triomf de la Revolució cubana en 1959 les agressions dels governs d'EUA d'Amèrica del Nord contra Cuba han estat constants, entre elles destaquen: la invasió per Badia de Cochinos en 1961, atacs aeris, sabotatges, introducció de plagues sobre cultius i animals, assassinats, actes terroristes com la voladura del vol de Cubana d’Aviació amb la consegüent mort de 77 passatgers, etc. A més d'aquestes agressions el bloqueig també s'expressa en el plànol econòmic, polític, mediàtic i legislatiu -a través de la Llei Torricelli, Helms Burton, Llei d'Ajustament Cubà, …- i en el financer destaquen els 45 milions de dòlars anuals que els pressupostos d'EUA destinen per a l'atac contra Cuba, al mateix temps que finança a grups terroristes i sabotejadors. Des de l'arribada al poder de G. Bush totes aquestes agressions contra Cuba s'han intensificat, fins i tot arribant a l'amenaça d'invasió a l’illa amb la consegüent imposició d'un govern tutelat i controlat des d'Amèrica del Nord. Aquesta constant i brutal agressió contra Cuba ha ocasionat la mort de 3.700 persones. Les pèrdues econòmiques es comptabilitzen en més de 78.000.000.000 d'euros.
Museu de Playa GirónA QUE RESPON AQUESTA AGRESSIVITAT D'EUA CONTRA CUBA? Des del triomf de la Revolució Cubana en l’illa s'ha instaurat un sistema de justícia social:- Sanitat i educació públiques, de qualitat i gratuïtes. - Atenció i protecció especial a la infància, persones majors i discapacitats. - Eradicació de l'analfabetisme. - Universalització de l'esport i la cultura. - Sobirania, independència i dignitat nacional,…
Aquestes conquestes han estat un exemple per als països empobrits i, especialment, per a Amèrica Llatina, a la qual EUA considera el seu “pati del darrere” (neocolònia). Cuba ha qüestionat i ha plantat cara a la política imperialista d'Amèrica del Nord, demostrant que a pesar de les enormes dificultats econòmiques (ocasionades, en gran part, pel bloqueig i pels errors comesos) l’illa està sent capaç de construir una alternativa de justícia social i sobirania enfront de la globalització neoliberal.
2. CULTURA
Un poble culte és un poble lliure. Des de 1959 així ho ha entès la població cubana, esforçant-se per que tot talent artístic (Literatura, Pintura, Dansa, Música, etc.) puga desenvolupar-se. A pesar de les dificultats, sorgeixen contínuament noves generacions de músics, ballarins, pintors, escriptors i actors que demostren que la creació cubana està entre les més riques i diverses del planeta. La recent Batalla d'Idees incideix i aprofundeix, amb els seus diversos programes, a fer arribar la cultura a tota la població.
Bilioteca municipal de Santa ClaraPerò el desenvolupament cultural és producte de l'esforç i tenacitat de tot un poble. De les 27 biblioteques amb que contava el país en 1963, en l'actualitat són 361, utilitzades per més de 8 milions d'usuaris. La creativitat de la població cubana s'expressa en una participació activa i massiva en La creativitat de la població cubana s'expressa en una participació activa i massiva en qualsevol manifestació artística. Actualment 23.796 cubans participen en diferents grups artístics, que realitzen en les inumerables sales del país (21 teatres, 37 sales de teatre i 308 cases de cultura) un total de 128.000 funcions anuals. Al mateix temps, i a pesar que la producció cinematogràfica no és excessiva (en l'any 2001 es van realitzar un total de 39 produccions), l'assistència a cinemes i sales de vídeo es multiplica: 179.000 funcions per a un total de 5.800.000 espectadors. Juntament amb això, la visita als 265 museus cubans és multitudinària, així com a les 18 Cases de la Trova existents en l’illa. 
Treball voluntari a la Universitat de Santa Clara3. ESPORT
“L'esport, dret del poble”. Aquesta és una de les idees fonamentals en relació amb la pràctica de l'esport entre la població cubana. Aquesta pràctica, completament gratuïta, es desenvolupa en tots els nivells de l'ensenyament i centres de treball, amb la doble funció de formar atletes i de fer comprendre el valor i significat de l'esport en quant a vitalitat i salut es refereix.
En les primeres dècades del segle XX solament uns pocs esportistes cubans van brillar en els escenaris internacionals, mostrant el caràcter elitista de la pràctica esportiva, doncs era la minoria rica del país la qual podia pagar-se una bona preparació esportiva. D'uns 15.000 esportistes en 1959 Cuba ha passat a entrenar en 2001 a 935.848 persones, de les quals 193.201 són nens, 177.091 ancians i 152.433 dones. A partir del triomf de la Revolució l'esport a Cuba és un dret massiu que apropa a tota la població a la preparació física, gràcies entre altres coses als 16.084 docents esportiu-pedagògics. A partir de la creació en 1961 del INDE (Institut Nacional d'Esports, Educació Física i Recreació) els èxits internacionals de l'esport cubà es van multiplicar exponencialment. En els Jocs Centroamericans i del Carib celebrats en 1998 Cuba va aconseguir un total de 335 medalles, 191 d'or, 76 de plata i 68 de bronze. En els Jocs Panamericans de 1999 el total de medalles va ser de 155, repartint-se en 69 d'or, 39 de plata i 47 de bronze. Finalment, en els últims Jocs Olímpics celebrats a Atenes (2004), la delegació cubana es va situar entre els quinze millors països del medaller, obtenint 27 medalles, 9 d'or, 7 de plata i 11 de bronze.
Poliesportiu municipal de Jagüey Grande4. EDUCACIÓ
L'educació, uns dels principals èxits cubans en els últims anys, està concebuda en l’illa com un conjunt de subsistems en tots els nivells i tipus d'ensenyament, el qual arriba a tota la població mitjançant un ampli i gratuït sistema d'escoles, beques i altres plans educacionals. En Cuba l'educació -inclòs el material escolar i els llibres de text- és gratuïta i de cobertura universal. El 90% dels nens i nenes del món comença l'Ensenyament Primari però només 1 de cada 3 l'acaba. Les dues terceres parts restants deserten, pel que 260 milions de nens i nenes de la Terra en edat escolar no reben educació. En Cuba el 98 % de nens i nenes conclouen l'Ensenyament Primari i el 92 % arriba – com a mínim- al novè grau (equivalent al nostre tercer d'ESO), acabant així l'Ensenyament Secundaria.
En Cuba hi ha una mitjana de 7 alumnes per mestre/a.. El PIB dedicat a Cuba a l'educació representa el 9’3 % del total, mentre en la Unió Europea oscil·la entre el 4 i el 8%. Així mateix nombrosos Programes Socials –emmarcats en “la Batalla d'Idees”- intenten elevar el nivell educatiu i cultural de la població cubana a través de 2 canals educatius de televisió, el Programa “Universitat per a Tots”, els Cursos de Superació Acadèmica destinats a joves que han abandonat els estudis, a joves presos, etc.
Treball voluntari a l’escola Juan Lefont de Jagüey Grande5. INFÀNCIA
Entenent la infància com un col·lectiu molt vulnerable dintre de la societat, que requereix d'una especial atenció i que “conta” amb uns Drets Universals que no sempre són respectats. En aquest marc Cuba constitueix una excepció entre els països subdesenvolupats per la seua dedicació i protecció d'aquest sector de la població. 30.000 menors de 5 anys moren cada dia de malalties curables. En Cuba el 98% de la infància està vacunada contra 13 malalties perilloses com la Pallola, la Poliomelitis o la Diftèria. I la mortalitat infantil és de 6’5% , els mateixos paràmetres que qualsevol país de la Unió Europea. En Amèrica Llatina sobreviuen 40.000.000 de menors en els carrers i claveguerams. En Cuba En Amèrica Llatina sobreviuen 40.000.000 de menors en els carrers i claveguerams. En Cuba el 99% dels menors estan escolaritzats i gaudeixen d'un Sistema de Protecció a la Infància que vetlla per la seua integritat, sent un col·lectiu de la societat que rep una especial atenció.
Grup de teatre infantil Al Ánimo (Santa Clara)Abans del triomf de la Revolució a Cuba no existien els Cercles Infantils (Escoles Infantils) i a partir de 1961 es va crear aquesta institució, que en l'actualitat supera els 1117 centres, amb una matrícula de més de 140.464 escolars i més de 136.688 famílies beneficiades (Dades de 2001).
6. SOLIDARITAT
La solidaritat és un dels valors més destacats a Cuba, cap als propis cubans però sobretot cap a tots els pobles oprimits del Planeta. Des de 1959 milers d’internacionalistes cubans han recorregut mig món fent seua la premissa: la solidaritat és la tendresa dels pobles. Entre l'Escola Llatinoamericana de Medicina i la Facultat Caribenya de Medicina estudien a Cuba un total de 6.657 joves procedents de 19 països de Llatinoamèrica, 4 d'Àfrica i 60 estudiants d'Estats Units. Així mateix, han cursat estudis en centres d'ensenyament cubans 39.868 becaris estrangers, procedents en la seua majoria d'Àfrica i d'Amèrica Llatina. En el Programa Integral de Salut per a Centreamèrica i el Carib, estès també a Àfrica i Àsia, participen un total de 8000 internacionalistes cubans. Fins al 31 de maig de 2002, aquest programa havia atès 14.601596 persones, de les quals 3.903.019 van ser nens. S'han realitzat 151.101 intervencions quirúrgiques, 95.746 parts i s'han aplicat vacunes a 2.911.398 habitants. A partir de 1990 es va iniciar a Cuba un projecte d'atenció als nens afectats per les conseqüències de l’accident nuclear de la central de Txernòbil. Fins al moment s'han tractat un total de 19.754 pacients, el 85% d'ells nens, no només ucranis sinó també russos, bielorrussos, armenis i moldaus.
La BCV! amb 200kg de material solidariSi la salut és un dret, és perquè els internacionalistes cubans ho garanteixen.
7. DONA
Cuba ha estat el primer país a signar i el segon a ratificar la Convenció sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW, Assemblea General de les Nacions Unides, 1979). Aixímateix, la Constitució de la República de Cuba estableix, en l'article 44, que l'home i la dona gaudeixen dels mateixos drets en l'àmbit econòmic, polític, social, cultural i familiar. En el món hi ha més de 1000 milions de persona, en la seua majoria dones, que viuen en condicions de pobresa. No obstant això, l'estat cubà posa especial atenció als col·lectius més vulnerables, entre els quals destaquen les dones, nens i ancians. En Cuba el 43’5 % de la força laboral és femenina, el 60% de tots els professionals i tècnics són dones, així com el 42% d'investigadores i científiques. D'altra banda, la formació acadèmica i la inserció de la dona en el sistema educatiu és elevada: el 62’6 % dels llicenciats en el 2001 van ser dones.
Dones seleccionant fulles de tabac (Viñales)La dona a Cuba conta amb els serveis de planificació familiar i té accés lliure i gratuït a la pràctica de l'avortament segur, amb garanties d'atenció sanitària. Políticament, a pesar de no ser paritària, la presència de les dones cubanes és important: el 35’ 5 % dels membres de l'Assemblea Nacional del Poder Popular són dones i el 53% de la direcció de les seccions i burós sindicals també són dones.
|
|
Cuba 
