Les grans transformacions ocorregudes a Cuba des del triomf de la Revolució, l’1 de gener de l’any 1959, van obrir nombroses i insospitades vies per a la incorporació del poble a la conducció real de la societat. Sobre aquesta base va sorgir i es va desenvolupar un nou sistema que va buscar incorporar des dels seus inicis les formes de democràcia directa al caràcter inevitablement representatiu que ha de tenir la institucionalització. En la cubana, com en qualsevol altra societat contemporània, el ciutadà delega part de les seves potestats en els seus representants electes i aquests exerceixen una funció d'intermediació entre l'individu i els òrgans de direcció de la societat, però de diverses maneres el sistema cubà promou la participació real dels ciutadans i la vinculació efectiva dels triats amb la societat, des de la postulació dels candidats pels propis electors fins al control d'aquests últims sobre els primers mitjançant els mecanismes de rendició de comptes i revocació.

Tanmateix aquest sistema no esgota el contingut democràtic de la societat cubana. L'activa participació popular no es limita a escollir, postular, triar, controlar i revocar als seus representants.