|
|
 |
|
dimecres, 21 gener del 2009 |
|
Socialisme o caos. Construïm l'alternativa al capitalisme
"Per quins mitjans supera la burgesia les crisis? D'una banda amb la destrucció obligada d'una gran quantitat de forces de producció, de l'altra amb la conquesta de nous mercats i amb l'explotació més intensificada dels mercats ja existents. I de quina manera? Doncs de tal manera que prepara crisis més generals i més violentes encara, i redueix els mitjans de prevenir aquestes crisis." El Manifest Comunista. Karl Marx i Friedrich Engels
 Ara que es tanquen fàbriques, que succeeixen els ERO, que augmenta exponencialment l'atur i la precarietat, que creix la carestia de la vida, que bancs, caixes i asseguradores cauen en la bancarrota, convé recordar que la fam, la misèria i l'explotació han estat la realitat quotidiana a què ha abocat el capitalisme la immensa majoria de la humanitat. En efecte, abans que aquesta crisi fora el principal focus mediàtic, 950 milions de persones es morien de fam, hi havia al planeta 4.750 milions de pobres i 1.000 milions d'aturats, el 45% de la població mundial no tenia accés directe a aigua potable, 875 milions d'adults eren analfabets, i 12 milions de xiquets morien cada any a causa de malalties curables.
El capitalisme, com bé ha indicat la nostra organització a alguna de les pancartes amb què ha participat en les mobilitzacions anticrisi i contra la jornada de 65 hores, és sinònim de crisi, ja que porta la desigualtat en el seu codi genètic. Als inicis del segle XXI, simplement, ha mostrat a Occident els seus límits i la seua vessant més salvatge en totes aquelles que hem perdut el treball, els estalvis i la perspectiva d'una vida digna. Així doncs, plantejar-se una reforma del capitalisme, una humanització, o establir certs mecanismes de control no és més que apedaçar allò que intrínsecament està podrit. El que està en lloc no és si amb injeccions de diners públics a la banca privada el sistema pot continuar donant unes mínimes condicions de vida per a una minoria del Primer Món cada vegada més reduïda, sinó si el model productiu amb el què hem "crescut" és o no viable. Ho és per a aquesta minoria planetària, però de cap manera ho és per a la immensa majoria de la població del planeta. |
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
dimecres, 21 gener del 2009 |
La Revolució Cubana celebra el seu 50è aniversari
En commemoració dels 50 anys del triomf de la revolució socialista a Cuba, es va celebrar el passat 1 de Gener de 2009, un acte especial al parc “Carlos Manuel de Céspedes” de la ciutat de Santiago de Cuba, on es troba situat l’Ajuntament de la mateixa ciutat, i on fa precisament ara 50 anys el líder de la revolució i comandant Fidel Castro Ruz, va pronunciar el seu primer discurs per proclamar davant de tot el món, la definitiva independència del poble cubà i la derrota del règim dictatorial del Fulgencio Batista.  L’acte de celebració, presidit per Raúl Castro Ruz, actual president del consell de ministres, i germà de Fidel - qui no apareix en públic des de l’operació quirúrgica a què es va sotmetre el passat juliol de 2006 - va comptar amb la participació d’uns 3.000 assistents, representants civils del poble cubà, alts càrrecs militars i diversos invitats en representació dels governs veneçolans i bolivians, entre els quals el canceller del ministeri d’assumptes exteriors Nicolás Maduro. Malgrat que els rumors indicaven la possibilitat de que Hugo Chávez i Evo Morales participessin en l’acte, aquests finalment no van aparèixer.
Durant el transcurs de l’acte, es va reproduir un vídeo documental d’homenatge i recordatori dels 50 anys de revolució, titulat “Oda a la Revolución”, que va despertar l’emoció i els crits de suport del públic assistent, especialment en aparèixer les imatges del Comandant Fidel Castro, qui encara a dia d’avui desperta el respecte i admiració de la gran majoria del poble cubà. També van participar en l’acte d’homenatge, la banda municipal de l’exèrcit oriental i el conservatori Esteban Salas, l’Orfeó de Santiago i diversos solistes i ballarins dirigits pel premi nacional de dansa Eduardo Rivero, qui va donar la nota artística a la celebració. |
|
Llegir-ho tot...
|
|
|
dimecres, 31 desembre del 2008 |
|
50 anys després… I el mateix repte de fer la Revolució
"La tirania ha estat enderrocada. L'alegria és immensa. I no obstant això, queda molt per fer encara. No ens enganyem creient que d’ara en endavant tot serà més fàcil; potser tot sigui més difícil." Això li va dir al poble de Cuba el Comandant en Cap Fidel Castro el dia de la seva entrada a L'Havana el 8 de gener de 1959. Molts no van imaginar l'immens repte que els tocaria viure.  N’hi va haver prou que als pocs dies, Fidel comencés a proclamar el dret a l'autodeterminació en les relacions amb Estats Units perquè immediatament comencessin les agressions, els intents d'atemptats contra la seva persona i la irritació dels polítics nord-americans, evidència de la qual cosa són els discursos i articles de l'època, com ho prova l'editorial de la revista Time, veu dels sectors més conservadors, sota el títol: "El neutralisme de Fidel Castro és un desafiament per als Estats Units".
Ni neutrals podien ser els cubans enfront d'Estats Units. El triomf de la Revolució aquell gener de 1959 va significar per a la nació cubana la possibilitat real, per primera vegada en la seva història, d'exercir el dret de lliure determinació. Des d'aquest moment ni el President, el Congrés ni els ambaixadors d'Estats Units van poder mantenir la capacitat de decidir el que es podia o no es podia fer a Cuba. Va liquidar l'amarga dependència per la qual els governants nord-americans i els seus ambaixadors disposaven d'un poder moltes vegades major per a decidir coses a Cuba, que el poder real que tenien per a prendre decisions dins del govern federal dels Estats Units pel que fa a qualsevol dels 50 estats que conformen la unió nord-americana. |
|
Llegir-ho tot...
|
|
| | << Inici < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>
| | Resultats 9 - 12 de 39 |
|
